MIRACLES DE SANT VICENT FERRER

MIRACLES DE SANT VICENT FERRER

És costum que dilluns de Sant Vicent a la ciutat de València els xiquets de les Llars de Sant Vicent representen obres de teatre sobre els miracles del Sant.

La tradició es remunta a l’Edat Mitjana, allà a l’any 1461 Juan Garrigues va fer muntar un altar a la porta de sa casa en honor a Sant Vicent Ferrer perquè havia obrat un miracle sobre son pare guarint-lo d’una malaltia. L’altar consistia en una imatge del Sant i una inscripció. Amb el temps i molt ràpidament aparegueren altars per tota la ciutat afegint altres elements i inclús, finalment, introduint xicotetes representacions teatrals a l’estil de la festa del Corpus o del Cant de la Sibil·la.

Els primers textos conservats es remunten al 1801. Una de les seues peculiaritats és la llengua utilitzada, el valencià, inclús amb els intents de prohibició no sols de la llengua a nivell social i públic per part dels reis borbons, sinó de qualsevol representació tradicional pròpia a partir de la Guerra de Successió.

És coneguda la prohibició per part de Fernando VI al 1748 que establia que no es muntaren altars en les vies públiques, ni es formaren retaules o altres elements. La prohibició es va repetir diversos anys, però ja se sap de la caboteria dels valencians.

Els altars amb el temps es converteixen en cadafals decorats amb cortines, flors i figures, on hi ha un espai per a posar l’estàtua de Sant Vicent Ferrer. El sant és pujat el diumenge anterior a la festa i allí es queda fins dilluns per la nit. Els altars se situen en els barris més tradicionals de la ciutat de València: l’altar del Carrer de la Mar a la Plaça de Tetuan, l’altar de la Pica Baptismal a la Plaça de la Verge, l’altar del Mercat a la Plaça del Mercat Central, l’altar del Tossal a la Plaça del Tossal, l’altar del Carme a la façana de l’Església del Carme, l’altar de Russafa, a la façana de l’Església de Sant Valero i San Vicent Màrtir, l’altar de la Platja, l’altar del Pilar a la façana de l’Església del Pilar, l’altar del Miracle del Mocadoret a la plaça del mateix nom, l’altar del Santo Ángel Custodio, l’altar del Mercat de Coló, i l’altar dels Xiquets del carrer de Sant Vicent. Aquest quatre últims celebren les festes en dates diferents.

Els Miracles són obres escrites per autors locals, pertanyents normalment a les associacions que munten cadascun dels altars, Llars de Sant Vicent, i les obres són representades sempre per xiquets.

La raó es remunta també a l’Edat Mitjana. L’abandó de xiquets a la ciutat de València era prou abundant i Sant Vicent Ferrer va crear al 1410 la primera Llar de xiquets, orfenat, a cura dels germans beguins, el Col·legi Imperial de Xiquets Orfes Sant Vicent Ferrer. Evidentment en vida del Sant no s’anomenava així. Va ser  la institució benèfica i educativa més antiga del món.

La institució s’autofinançava amb les donacions de particulars i la captació d’almoina dels xiquets pel carrer. Els xiquets participaven en activitats socials i públiques per al seu manteniment i des del principi eren els encarregats de representar els Miracles. Al final de l’obra sempre es passa la gorra per a demanar diners o els espectadors tiren les seues monedes al cadafal.

La festa inicialment es commemorava el dia 5 d’abril, dia de la mort de Sant Vicent Ferrer, però des de 1594 el Papa Clemente VIII va atorgar que se celebrara el dilluns de la segona setmana de Pasqua  La festa s’inicia el mateix diumenge per la vesprada amb la pujada de la imatge del Sant. L’endemà es fa una missa solemne a la Catedral de València oficiada per l’Arquebisbe de València i una processó cívica que recorre tots el llocs vicentins de la ciutat i la seua casa natalícia. Al llarg del dia es fa la representació del Miracle i a les 12 de la nit acaba la festa amb la baixada del Sant de l’altar i la disparà d’un castell de focs artificials.